login
Inicia sessió

register
Registra't

Josep Estruch Suades

DICCIONARI DE TEMES NADALENCS

DICCIONARI DE TEMES NADALENCS

  1. Adorn de Nadal:

Penjolls i lluentons que es posaven els víkings quan anaven a les golfes a veure els refugiats jueus.

  1. Anàs:

Sacerdot, membre del Sanedrí i secretari de Caifàs. El seu nom complet era Anastasi. Les males llengües diuen que l'anomenaven "Anàs" perquè tenia el cul molt gros.

  1. Àngel:

Ho pronuncià J.M. Aznar, en cercles íntims, quan Jordi Pujol li oferí un whisky. - "An- gel, par favor".- Respongué.

  1. Any nou:

Eufemisme que significa "365 dies més del mateix"

  1. Arbre de Nadal:

Paraula emprada per ecologistes babilonis el s.1 per dir que una planta o arbust tenia els dies comptats.

  1. Ase del pessebre:

Ase que es guanyava les garrofes escalfant habitacions amb l'alè (digueu-li ruc ara).

  1. Avarícia:

Unió del prefix negatiu "a" i la paraula "varícia" (munió de varius); avarícia és, per tant, una absoluta manca de varius.

  1. Boix grèvol:

Membre dels "Boixos Nois" que era anomenat així pels seus companys per ser molt gravat de cara.

  1. Bola de Nadal:

Història exagerada o, fins i tot, inventada que sol contar algun parent després d'un àpat abundós i algun excés alcohòlic.

  1. Bou del pessebre:

Company de l'ase en funcions escalfatòries. ( Hom arriba a pensar si no els hauria resultat més comprar brasers ).

  1. Cotilló:

Espècie de faixa que es posaven els antics sumeris després dels àpats que feien per celebrar el solstici d'hivern.

Esteve (st.):

Deformació de la frase "és teva", pronunciada per un morisc valencià del s.XII, referint-se a un seu veí cristià que feia festa el 26 de desembre. És teva (la festa)volia dir. Més tard fou santificada.

  1. Felicitació:

Contracció de les paraules "feliç" i "citació". Per tant, una felicitació és una crida a ser feliç.

  1. Galet:

Objecte en forma d'espiral que feien servir els címbrics per beure una espècie de poció que anomenaven "brou". Després de passar-hi uns quants litres, l'enginy,que era fet de pasta de blat i d'ou, acabava estovant-se i, llavors, s'el menjaven seguint un ritual.

  1. Gomorra:

Nom despectiu que els membres de l'associació "Nosaltres a Pèl" usaven per denominar els preservatius.

  1. Herodes:

Renom que feien servir els jueus del s.l per anomenar el rei d'Israel Agamenosis IV que tenia vel·leïtats poètiques, componia unes odes bastant pesades i les recitava per tot el país. La gent, que ja estava farta de sentir-lo, començà a anomenar-lo ""her odes", que significava "Ell i les seves odes".

  1. Infern:

Cova molt calenta on s'amagaven els membres del F.E.R.N. ( Front Extremista Revolucionari Natzarè ), per fer-hi reunions clandestines i torturar-hi els jueus col·laboracionistes dels romans que capturaven.

  1. Innocents (sts.):

Grup d'esclaus d'origen dubtós que el 28 de desembre eren sotmesos a les més variades vexacions per part dels seus amos Assiris. El sobrenom de "Sants" els ve de la paciència qua havien de tenir per suportar-les.

  1. Judes:

Personatge que nasqué el mateix dia que Jesús en un barri marginal de Nazaret. Des de ben jove es dedicà al tràfic de drogues, a les estafes i als petits furts. Quan tenia 33 anys, feu un pacte amb el fiscal i jutge Anàs-tasi i, a canvi del perdó dels seus delictes i una petita retribució, delatà el famós cap del crim organitzat "Jesús", àlies "El Natzarè".

  1. luxúria

Casa de plaer, situada als afores de Betlem, on es practicava el sexe amb refinament. El nom li provenia de que, ja des de l'antigor, el poder practicar el sexe era considerat un luxe.

  1. Llucifer :

Nom artístic del duet còmic "Lluc i Fer", que actuava als teatres de Palestina i tingué força èxit a l'inici del s.l. La seva especialitat era l' humor negre.

-Peix de considerables dimensions que es caracteritzava per la seva feresa i violència (Lluci-fer). Es comenta que en la dècada dels 60 fou perseguit i intentat pescar, sense èxit, per un tal "Generalísimo Franco".

  1. Mare de Déu:

Refugiada jueva que s'amagava dels teutons en unes golfes d'un poble víking i que tingué 10 fills en 10 anys (És clar, sense poder sortir de les golfes...). Amb els anys, "Mare de deu" degenerà en "Mare de Déu".

  1. Massapà:

Exclamació que pronuncià Lotari VI, rei de Malbork, víctima d'una reial indigestió celebrant el solstici d'hivern.

  1. Missa del Gall:

Missa en la que la cèlebre soprano Montagna Jamelguieri esclafí un estrepitós gall que feu esclatar, en mil bocins, la rosassa i provocà l'incendi de la catedral, la nit del 24 al 25 de desembre.

  1. Nadal:

Contracció d'"anar a dalt". Es creu que ho deien uns ciutadans víkings quan anaven a veure uns refugiats jueus que s'amagaven dels teutons en unes golfes i havien tingut una criatura.

  1. Nadala:

Exclamació d'ànim que corejaven els antics habitants de Barcino per esperonar els nedadors que, el s.l., pels volts del solstici d'hivern, feien la travessia del port. En realitat es creu que cridaven: "Neda-la, neda-la.

  1. Nen Jesús:

Famós nino, generalment de plàstic, que pels voltants del solstici d'hivern s'exposa en diferents llocs. També apareix en representacions teatrals. es creu que està emparentat, d'alguna manera, amb unes tals "Muñecas de Famosa".

  1. Neules:

En idioma cimmèric, paraula que significa "Canons de neu", ja que aquests aparells es fan servir quan no hi ha neu (Neuless).

  1. Padró:

Versió jueva del "Padrino" de la Màfia que pels volts del s.l. controlava els prostíbuls i cases de joc d'Israel. Empadronar-se és doncs, posar-se a treballar pel Padró o posar-se sota la seva protecció.

  1. Paga doble:

Eufemisme que es fa servir per significar que, durant aquestes festes, gastem el doble del que ingressem.

  1. Papá Noel:

Exclamació que pronuncià una gitana, dirigint-se a la seva filla quan aquesta corregué cap a un clergue cridant: "Papá, papá"! - "Papá no é él"!- Respongué la mare.

  1. Pecat capital:

S'anomena així el frau que cometé un popular banquer, ocasionant unes pèrdues de milers de milions al capital del banc i un considerable augment al capital propi.

  1. Peresa:

Societat anònima (Pere S.A.), que hagué de fer suspensió de pagaments pel baix rendiment del tal Pere i els seus assalariats. Des d'aleshores a tothom que fa el gandul se li diu que té peresa.

  1. Pessebre:

Títol d'una cançó (el nom correcte era: "Per s'Ebre")que popularitzà, a finals del s.XIV, un grup de xuetes mallorquins. La cançó començava: "Per s'Ebre, amunt, / camí de sirga, / camí de sirga, / pugen els llaguts."

  1. Regal:

Companya multinacional, d'origen víking, que tenia per costum fer obsequis als seus millors clients pels volts del 25 de desembre (segons quines delegacions ho feien pels volts del 6 de gener).

  1. Reis:

La seva correcta pronunciació és "rais". s'aplicava a la gent que vivia sense esforç i se'ls escridassava amb "els tres rais": "Tu rai, que vius com vols. Tu rai, que no tens mals de cap. Tu rai, que tens tot el que vols."

  1. Ressopó:

Incorrecta pronunciació de la frase "Res o poc" que proferí l'hostaler de "Can Menjamiques", quan se li presentà un viatger a les tres de la matinada i li preguntà si li quedava res per fer un mos. -"Res o pó"- Respongué, mig enfadat.

  1. Rifa del Nen:

Costum que tenien a l'antiga Címbria de sortejar un orfe entre les famílies benestants el 5 de gener, prèvia compra d'una butlleta.

  1. Romà

De romandre. Sobrenom amb que els jueus denominaven els invasors procedents d'Itàlica. Se'ls deia "romans" perquè tenien el costum de quedar-se a tots els països que conquerien.

  1. Salomó:

Ho pronuncià un emigrant il·legal procedent de Gàmbia que treballava en una fàbrica de conserves de Jerusalem, salant peixos a canvi d'un sou miserable. En preguntar-li quina feina feia respongué: "Salo mo".

  1. St. Miquel:

Arcàngel al que li agradava molt la cervesa. Quan bevia en excés s'intoxicava , veia dimonis per tot arreu. Al cap dels anys una fàbrica de cervesa batejà els seus productes amb el seu nom.

  1. Segle:

Forma que tenen els xinesos d'anomenar el riu Segre. Diu la llegenda que el famós explorador xinès, "El Xino Xano" tardà cent anys a recórrer el riu de cap a cap; per això a un espai de cent anys se`l anomena un segle.

  1. Sorteig de Nadal:

Rifa que feien els ciutadans víkings per tal d'escollir quins serien els afortunats que podrien pujar a les golfes a veure els refugiats jueus.

En psiquiatria, nom que rep el conjunt de somnis que es tenen fins el 22 de desembre i el malson del23.

  1. Tió:

Gitano que, a finals d'any, venia pels pobles dolços i petits objectes de regal. Era conegut per tothom com "El Tio". Un 25 de desembre fou bastonejat i robat pels voltants de Vic. Amb els anys ha degenerat en "Tió".

  1. Xampany:

Beguda que, a l'antiga Pèrsia, era considerada màgica i exclusiva dels reis, de fet, aquests el prenien en la intimitat. D'aquí prové el nom: "Xa amb pany".

Comentaris (1)22-12-2011 03:05:57

Cita

Molt pitjors que els pecats que es fan contra el nom de Déu són els que es fan en nom seu.

Comentaris (0)17-08-2011 20:09:43

Cites

  • En matemàtiques dos i dos fan quatre, mentre en política dos i dos fan cinc i en porto un, segons qui parla.

  • A la revolta i la revolució les han gastades tant en va que quan hom les invoca es sent vell.

  • Un polític frustrat és un senyor que ningú no es creu quan diu mentides.

  • Un centralista és un senyor que només pensa en omplir-se la panxa sense recordar-se que, per menjar, també necessita els braços.

  • Els dominadors no pensen mai en els dominats, sinó en els beneficis que aquests els reportaran.
Comentaris (0)07-08-2011 20:55:06

Conte Breu

  • Quan es va fer capaç que no podia aturar el temps, decidí fer-li la traveta.

Li sortí el tret per la culata però, car, en caure, el temps començà a rodolar, l'arrossegà amb ell i tingué allò que se'n diu una vida breu.

Comentaris (1)04-08-2011 03:32:14